Suplement

Alegria interior

Som miralls els uns dels altres?

Eulàlia Robert
12 d'agost de 2020

L’interès per estudiar i comprendre el comportament dels éssers vius s’aborda, des de fa milers d’anys, des de moltes disciplines i aproximacions científiques. El coneixement de com els éssers vius es desenvolupen des de l’inici de les seves vides, creixen i aprenen, es relacionen amb el seu entorn i amb altres éssers vius, ha estat focus d’estudi des de caçadors i recol·lectors curiosos i observadors fins a científics interessats en disciplines molt especialitzades.

Les formes de vida diverses i organitzades, quan l’entorn canvia i cal adaptar-se, segueixen sent misterioses i continuen atraient l’interès de comprensió d’aquesta meravella que anomenem vida. Els fisiòlegs especialitzats a estudiar animals, i especialment aquells més propers evolutivament als éssers humans, no deixen de trobar diferències i similituds entre espècies, que porten a formular teories i paradigmes sobre com es comuniquen éssers entre si i com aprenen a viure.

L’etologia, que estudia el comportament animal, i la psicologia en el cas de l’ésser humà, ens ensenyen la importància dels primers impactes després de néixer, en el desenvolupament d’habilitats i capacitats d’adaptació a l’entorn.

La fisiologia, especialment la neurofisiologia, ens ajuda a entendre com el nostre organisme, com el nostre sistema nerviós, està preparat per aprendre ràpidament de l’entorn, especialment d’altres éssers, simplement per imitació o modelatge de conductes.

En els éssers humans hi ha una àrea en el cervell, l’àrea de Broca, on es localitzen la major part de les anomenades neurones mirall. Les neurones mirall són les responsables que sapiguem imitar tan bé i aprenguem d’altres éssers humans simplement repetint el que percebem a través dels nostres sentits. Quan veiem o percebem, de vegades de forma inconscient, un badall, sentim la necessitat de badallar. Quan percebem que altres persones de l’entorn riuen, ploren, ballen, criden o somriuen, és probable que, especialment quan som petits, fem el mateix.

Aquestes connexions que s’estableixen gràcies a les neurones mirall faciliten que s’estableixin vincles entre persones que van molt més enllà dels comportaments. També podem arribar a sentir el que sent un altre ésser humà. Les neurones mirall ens aporten la capacitat d’empatitzar i casualment a la mateixa zona de sistema nerviós on estan localitzades més neurones mirall també hi ha la zona més implicada en el llenguatge. Empatia i comunicació, imitació i comprensió de l’altre faciliten connexions molt intenses entre grups humans. Podríem dir que són la base de la unió entre els membres del grup.

Des d’una perspectiva adaptativa, aquestes connexions són les que afavoreixen que puguem compartir, acompanyar, donar suport, ensenyar i aprendre fàcilment.
L’empatia ens permet ser flexibles, adaptant comportaments diferents als nostres de forma ràpida. De vegades aquestes connexions són tan fortes que podem arribar a compartir sentiments i emocions realment profunds i sentir que som els miralls dels uns en els altres.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *