Suplement

Alegria interior

Somiar desperts

Jordi Soler
20 de febrer de 2020

Està demostrat que totes les persones tenim somnis cada nit, tot i que en molts casos no ho recordem i fins i tot defensem la idea que fa anys que no somiem. Bé, avui no parlarem dels viatges onírics sinó més aviat de la capacitat que tenim tots de somiar desperts.

Quantes vegades no hem jugat a tenir fantasies amb el que faríem si ens toqués la rifa o com hauria de ser el nostre món perfecte. Si em demanessin per la segona opció segurament començaria a escriure la meva carta particular als Reis Mags i demanaria un món en equilibri, just, net i seguiria amb un llarg reguitzell de tòpics que ara no venen al cas. Tot plegat és un joc on la imaginació té un paper fonamental i que si en fem un ús adequat ens pot ser més útil del que ens puguem imaginar.

En la programació neurolingüística sovint utilitzem els ancoratges per proveir-nos de recursos i afrontar situacions de dificultat de forma més ben posicionada. Aquesta tècnica és força senzilla i consisteix en el següent: si per exemple volem treballar-nos la vergonya a parlar en públic, el primer que farem és intentar reproduir mentalment tot de moments viscuts en els quals ens hàgim desenvolupat bé en aquesta situació i vincular la sensació sentida a una part del nostre cos. Aquesta sensació sentida apareix si som capaços de recrear de forma imaginària les escenes viscudes amb el màxim de detall, tant visual com auditiu i cinestèsic. Aquesta forma de somiar desperts no implica cap regla ni limitació especial. Si es tracta de reforçar la nostra seguretat a parlar en públic i mai abans hem tingut l’oportunitat de desenvolupar-nos en aquest sentit podem recuperar imatges d’algun personatge conegut que ens inspiri o que sigui un mestre en la matèria. O fins i tot, posar-nos nosaltres en el seu lloc i viure l’experiència de la manera que ens creiem que la viuria ell.

En aquest punt ens convertim en el nostre propi director creatiu i la pel·lícula que vulguem crear, si la sabem viure de forma intensa i molt conscient, pot repercutir tant en la nostra fisiologia i neurologia com en els estats d’ànim i emocionals. Si a més a més de repetir aquesta pel·lícula mental diverses vegades per tal de potenciar la sensació sentida l’acabem relacionant amb una clau cinestèsica com tocar-se la barbeta o estrènyer el dit petit de la mà esquerra, per donar algun exemple, el que aconseguirem és gravar-la en el nostre cos i així poder-la recuperar en el futur quan ens calgui.

Si parem una mica d’atenció veurem que els ancoratges de la PNL ens ensenyen dues coses. Primera: no cal dedicar pensaments a allò que no ens afavoreix o ens va en contra. I segona: si intensifiquem els pensaments en allò que sí que ens ajuda i els sabem retenir de la forma adequada podem tenir un aliat per la resta de la nostra vida. Respireu, imagineu, sentiu i… estrenyeu fort.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *