Suplement

Sound and Vision

‘Sonido mosca’

Solé
18 de desembre de 2019

Nando Caballero no va poder triar un nom millor per a la seva web. Sota el paraigües de laproduktiva.com, aquest polifacètic sabadellenc desenvolupa les seves passions sense fre: té una discogràfica, una editorial de llibres, munta el festival de cinema documental Indocumentari i promociona la seva vessant –cada cop més prolífica– com a director de documentals musicals. En els últims tres anys n’ha fet sis, alguns dels quals seleccionats i estrenats al festival In-Edit, el gran aparador del gènere a casa nostra. El més recent, Sonido mosca (2019), és tota una joia que ens capbussa en la Barcelona ye-yé dels anys 60, on centenars de joves canalitzaven els instints naturals de l’edat a través de la música pop i, a base de decibels, estètica i cançons, començaven a descosir les costures de l’encotillada societat de la dictadura.

Caballero articula el relat a partir de dues històries que comencen paral·leles però que s’acabaran entrecreuant inevitablement. Per una banda, la trajectòria de bandes punteres del pop i el rock a Barcelona com Los Cheyenes, Los No, Los Polares i, sobretot, Los Salvajes, la banda més important del moment. A través del testimoni directe d’alguns dels membres, periodistes i músics de generacions posteriors descobrim el desafiament al sistema que representava convertir-se en músic de rock, les peripècies que havien de fer per assajar, buscar concerts, convertir-se en professionals, driblar la implacable censura, etc., mentre al davant nostre es desplega aquella Barcelona vibrant plena de locals on tocar –alguns del quals terriblement exigents–, botigues de roba de referència, botigues de discos… L’altra història parla de quelcom encara més bàsic: el so. El rock barceloní dels anys 60 va tenir un so propi perquè pràcticament tothom feia servir els amplificadors Sinmarc. Fabricats a la ciutat, aviat es van convertir en els favorits de guitarristes i baixistes de la incipient escena pop, fins al punt d’esdevenir-ne actors principals. Sonido mosca afegeix al seu catàleg de valors afegits el testimoni d’Avelino Costa, soci fundador de Sinmarc i testimoni d’excepció de tot aquell panorama ple de joventut, entusiasme, energia i talent que tenia més paral·lelismes amb el Swinging London del que es podria pensar.

En una època on des de l’ordinador podem accedir en pocs segons a pràcticament qualsevol música del planeta ens pot costar imaginar un temps en què els músics havien de construir el seu imaginari d’influències amb les poques coses que els arribaven a les orelles, o se n’havien d’anar a Londres per poder escoltar les noves tendències. I en una època com l’actual on aventurar-se a muntar una empresa sovint és un suïcidi, ens pot costar d’entendre com uns tècnics en electrònica del Poble Sec van crear una marca d’amplificadors que va fer la competència durant més de 20 anys a gegants internacionals com Fender i Marshall. Sonido mosca ens proposa descobrir aquells anys excitants en què tot estava per fer i tot era possible, i la música que en va sortir. El podreu veure el 12 de desembre a les 21h als cinemes Maldà i, si teniu ganes de viatjar, el 4 de desembre es projectarà a Lleó, dins del festival Purple Weekend.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *