Suplement

Gastronomia

Sopa de ceba de senyoret

Ramon Font/AMIC
17 de juny de 2020

A la sopa l’he anomenat de senyoret com li hauria pogut dir d’una altra manera, però ho he trobat encertat vist que els nostres avantpassats segurament no tenien l’opció d’enriquir tant aquest plat com ara ho podem fer nosaltres.

Pensem que en temps difícils, de vaques magres, la recepta es componia d’aigua, ceba i pa dur i, amb una mica de sort, li podien posar alguna herba que li donés un xic més de gust, com podia ser la farigola, ingredient que encara molts utilitzem.

Anem ja amb la proposta de sopa que us porto, elaborada amb un grapat d’ingredients simples però que tots ells de forma conjunta ens acabaran regalant un plat que ens sorprendrà. Un plat que ja no deixarà de formar part del vostre receptari i que, sobretot a l’hivern, sovintejarà a casa vostra.

Començarem agafant una cassola o una olla, segons la quantitat de sopa que vulgueu fer. Us animo que us la mengeu d’un dia per l’altre (molt més gustosa), que en feu força i així en tindreu per a dos dies. No obstant això, al vostre aire. Per al mateix dia també és molt bona.

Posem oli en una cassola. Quan estigui calent hi incorporem la ceba (una de grossa per cap) i alguns grans d’all tallats a làmines (ingredient opcional, però que jo recomano). A partir d’aquí, es tracta d’enrossir-ho tot bé. La ceba ha de quedar ben daurada, quasi torrada (no cremada). Penseu que com més rosseta més gust donarà a la sopa.
Mentre daurem la ceba i l’all, no us oblideu d’escalfar, en paral·lel, brou de verdures. A casa, sempre que bullim verdures, l’aigua que escorrem la guardem i la congelem per a quan fem sopa o arrossos. Qui no tingui brou ho podrà fer amb aigua, però llavors haurà d’anar jugant amb la sal per tal que no ens quedi una sopa insípida.

Seguim! Una vegada tinguem la ceba ben enrossida hi tirarem el caldo de verdures (o aigua). La quantitat anirà en funció de si sereu pocs o molts a taula. Tingueu en compte, també, que al posar-hi el pa la sopa s’anirà espessint. O sigui, millor tenir-ne força i si us en sobra ja teniu un consomé.

Amb la ceba, l’all i el brou ja junts els deixarem que vagin bullint entre mitja hora i una hora a un foc més aviat suau. Passat aquest temps, incorporeu el pa dur a l’olla. Aneu tastant el gust que tingui la sopa per rectificar de sal. Amb el pa a dins del recipient, remullant-se amb el brou que haurà agafat el sabor de la ceba sofregida, el deixeu que quedi ben xop i que vagi dilatant. Amb uns 15 minuts serà suficient.

La sopa ja la tenim gairebé feta, però no acabada. Ara ve la segona part d’elaboració del plat. El contingut de l’olla (o la cassola) el posarem dins d’un recipient per anar al forn. Em refereixo a una safata força alta. Un cop ho haguem fet, hi escampem formatge ratllat per sobre i tot seguit hi incorporarem un ou per persona (com si el volguéssim fer ferrat). Cap al forn!

Ho traurem del forn quan vegem que l’ou està fet, quan la clara adquireixi el característic color blanc. No obstant, no ho deixeu massa al forn, perquè un cop fora, amb l’escalfor de la safata, els ous encara es couran i el rovell us quedarà quallat del tot i la gràcia es perdrà.

I ja ho tindreu. Passareu a servir-ho en plats o en bols un xic amples, posant primer la sopa i a sobre, un ou. Així de simple i així de bo. Bon profit.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *