Suplement

Cançons d'exili

Souad Massi, ‘Dar Djedi’

Oikia
12 de març de 2017

L’autora

Souad Massi canta cançons d’enyorança, per l’amor perdut o per la pròpia terra perduda, que va canviar per París després de rebre amenaces de mort enmig de la brutal guerra civil del seu país, Algèria. Amb arrels en els cantants populars maudlins, la separa de bastants d’ells la seva consciència sociopolítica que neix de la pròpia experiència personal.

La cançó

La cançó “Dar Djedi” (“La casa del meu avi”) enyora aquell espai, enmig de boscos i muntanyes, on una certa precarietat es convertia en seguretat personal, espai d’arrels i certeses, bellesa i identitats personals. Amb tocs musicals molt diversos, el disc del qual forma part, Mesk Elil, fou premiat com a millor disc de Músiques del Món de l’any 2006.

 

 

La lletra traduïda

Visc en una casa de pedra
El sostre té algunes escletxes
Lluny, fora de la vista, enmig dels arbres
Una vegada em semblava un palau a mi

Visc enmig de les muntanyes
Quan tinc set vaig a la Font
Quan tinc fred encenc el foc
Quan vull llum espero el dia
Quan vull plorar, ho recordo

Visc sola al final del món
La casa que el meu avi va construir
Era el meu únic refugi
Vaig acabar dient-m’ho a mi
I a la poca gent que em recorda
La casa que el meu avi va construir
Era el meu únic refugi

No tinc por del mal temps
Quan plou, la teulada tremola
Però tinc recursos per molt temps
I he après a estar preparada
Visc sola al final del món

 

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *