Suplement

Alegria interior

Temps de silenci

Toni Juclà
17 de desembre de 2020

Som a les portes de la temporada més freda de l’any, a punt per entrar al temps de silenci a la natura. La vegetació es prepara disminuint, per no dir parant la seva potència energètica, per la nova anyada. Molts animals paren, per no dir que disminueixen la seva activitat i tasques diàries, saben que la feina ja està feta i no hi ha res millor a fer que esperar. I nosaltres què fem durant aquest gèlid període? De normal, si no ets pagès de cultius de temporada, segueixes igual com sempre amunt i avall sense gaires pauses, consumint l’energia com si fos inesgotable.

Avui la situació global no és tan senzilla, diferents factors potencien canvis estructurals, comunitaris i individuals, que ens transporten a un període de crisis, que va transformant la idea del món on vivim. I aquesta idea té un propòsit, que és sempre el resultat natural de la idea mateixa. Que cadascú ha de comprendre, acceptar i actuar segons aquesta manera de pensar que porta els canvis derivats del període convuls que estem immersos. Com si es tractés de l’any meteorològic, estem endinsant-nos al fred hivernal, on hem de sobreviure del que hem produït, del que tenim al rebost, per preparar-nos pel que haurem de fer quan torni el bon temps, amb la diferència que el soroll mediàtic del moment no ens deixa sentir que tot és més senzill del que sembla.

Aquest període ens demana silenci per escoltar. Com diu Jorge Drexler en la seva cançó Silencio: “No encuentro nada más valioso que darte. Nada más elegante. Que este instante, de silencio.” L’univers és l’instant de silenci que potencia el so com un fet extraordinari, que ens recorda que en el silenci hi trobarem la resposta. Recerca aquest silenci a través de:

• Tenir silenci: envoltats del mínims sorolls possibles, sobretot d’aquells que poden i arriben a distreure’ns. És a dir, acceptar aquells que apareixen, siguin molestos o no, perquè marxaran en el següent instant.

• Ser silenci: el que calma els pensaments. Observar els pensaments com passen. De bon principi molt ràpid i estridents, i quan hi anem posant atenció van més lents i calmats. Dins nostre hi ha silenci. He comprovat que quedar-se en silenci amb un mateix és molt més difícil del que havia pogut sospitar, però tinc la intuïció que el camí de la meditació silenciosa em conduirà al meu propi encontre.

• Acompanyar en silenci: acompanyar l’amic en silenci, no cal omplir el buit amb ximpleries, ell sol ja és ben ple. Intentar acceptar el silenci que ens acompanya per anar més enllà i rebre el regal que ens mereixem. Com quan estem acompanyats d’una multitud i, intencionadament o involuntària, sorgeix el silenci per uns llargs instants que et banyen d’unes emocions i et retornen a l’estat natural.

• Veure el silenci: la joia d’estar en pau, de percebre la pau que ens envolta.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *