Suplement

Cinema

The Equalizer 2

22 d'agost de 2018

El bonàs d’Antoine Fuqua ha convertit Denzel Washington en un justicier nocturn, rememorant aquell Charles Bronson però ja amb una edat, i per les baralles i persecucions del film el situa entre Van Damme i Charlie Chan. Aquí predica el treball com a solució social per erradicar la violència però no la seva, que fa servir en les seves venjances contra la droga i la prostitució. Quan les autoritats o la llei no poden protegir els indefensos, els oprimits o els apallissats, Robert McCall els assegura una justícia indestructible. Tot i així, en aquesta ocasió McCall s’enfronta a un cas que l’involucra personalment. La seva antiga companya de la CIA i una de les poques amigues que li queden ha desaparegut. En la seva cerca, McCall recorre a totes les seves habilitats per ajustar comptes amb els culpables.

Tot i tenir una carrera que s’allarga a més de quatre dècades, plena d’èxits de crítica i públic i coronada amb dos Oscars, The Equalizer 2 és la primera seqüela de Denzel Washington (Fences). El film és fill d’una sèrie de Michael Sloan i R. Lindheim per a la CBS l’any 1985, un dels seus directors fetitxe. Antoine Fuqua (Els set magnífics) el porta a reprendre el seu paper de justicier urbà que, en aquesta ocasió, s’enfronta a un cas en el qual entren en joc sentiments personals.

En aquest thriller d’acció el protagonista s’enfrontarà al seu passat i encetarà una cruenta guerra contra un grup d’assassins professionals que difumina la línia entre la justícia i la venjança gairebé fins a fer-la imperceptible. Una de les principals fugues és la de protecció/càstig del jove grafiter que coqueteja amb el món de la droga. La transcendència buscada, que en un altre passeig nocturn d’un gran actor que per la forma de portar la boina sembla no voler ser reconegut. Mentre el film descobreix lentament aspectes desconeguts d’aquest misteriós personatge que no se sabien en la primera part, s’ofereix a l’espectador un espectacle carregat de tensió, baralles i tirotejos que no escatimen la violència explícita i que té el clímax al final en una escena enmig d’un huracà de categoria 5. Aquest equalitzador, amb menys sang i tortures que el del 2014, és menys noble i els seus objectius són de menys abast. Amb Washington repeteixen l’oscaritzada Melissa Leo (Snowden) i Bill Pullman (Independence Day: Contraataque), i se’ls uneixen Pedro Pascal (Kingsman: El círculo de oro) i Ashton Sanders.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *