Suplement

Cinema

‘The Outpost’, de Rod Lurie

Joan Salvany
13 d'agost de 2020

El film de Rod Lurie torna a fer sang d’allò que només se sap quan es descongelen els papers secrets d’un estat. The Outpost, basat en la novel·la de Jack Tapper, és el lloc avançat d’una guerra, és una pel·lícula de guerra no bèl·lica que són aquelles que omplien les sales, quan estaven obertes, de Rodríguez.

La història real es refereix, segons diuen els crèdits, en un invent americà per a l’Iran que consisteix a enviar un equip de marines enmig del conflicte per aconseguir aliances amb alguna de les tribus contigües. Se sabia que aquests 12 màzingers de la mort anaven a morir tots, bàsicament perquè no eren Lawrence d’Aràbia negociant i pel caràcter traïdor i patriòtic del poble nadiu.
Per si això fos poc, quan es considerava la missió finalitzada, s’enviaven avions supersònics que deixaven les instal·lacions com un plat, sense importar-los si el camp estava ja net o no. Arribat el moment, la lluita ja no era ideològica o política sinó per la supervivència, amb forçades amistats i recollida de ferits.

Aquest primer destacament són 54 soldats, enfrontats contra centenars de talibans, però el film se centra en els 12 especialistes, amb el resultat de vuit morts, que reben diferents medalles. Era la primera ocasió en què els vius també rebien medalles o pensions.

Per fi, un film de guerra que es veu a la llum del dia, sense nits americanes i, com en els bons westerns, es pot saber qui dispara o mata a qui. Potser per això aquesta operació es va anomenar “llibertat duradora”. És punyent la lluita i honor dels valents, alguns permanentment drogats, sense cap dels 122 minuts per respirar en un dels intensos combats dels últims lliuraments bèl·lics. És com estar assegut a una butaca orelluda a les portes de l’infern, tan desorientat com els guerrers que no comprenen massa bé per què han desfermat aquella orgia de sang i mort.

Més visceral que desesperada, tracten de relacionar-se Scott Eastwod, Caleb Landry Jones, Orlando Bloom, Milo Gibson, Taylor John Smuth, Celina Sinden, Cory Hardrick, Alexander Arnold, Bobby Locjwood, Will Attenborough, Kanawe Patterson o Jacob Scipio, que són alguns dels 54.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *