Suplement

Economia

  • Compartir

Tractat Àsia-Pacífic, com ens afecta?

Cristina Serradell
28 de desembre de 2020

Els acords de la UE amb diversos dels països implicats en el Tractat Àsia-Pacífic (RCEP) és una bona via perquè les empreses catalanes es connectin als ecosistemes amb més potencial de creixement, que s’han unit per configurar l’espai més gran del món sense barreres comercials.

Des que se’n va començar a parlar l’any 2012 a la cimera de l’ASEAN a Cambodja fins que es va firmar el passat 15 de novembre al Vietnam han passat diversos anys i moltes negociacions. Ara, però, ja és una realitat l’Associació Econòmica Integral Regional (RCEP, per les sigles en anglès). Són 15 els països que ja conformen l’espai de lliure comerç més gran del món, i ho fan justament en el moment en què les seves economies representen les zones de major creixement global.

D’aquesta manera, la Xina, Corea del Sud, el Japó, Austràlia i Nova Zelanda s’alien amb l’ASEAN (Birmània, Brunei, Cambodja, Filipines, Indonèsia, Laos, Malàisia, Singapur, Tailàndia i el Vietnam) en un acord que representa el 28% del comerç mundial amb un mercat de 2.200 milions de persones. Tots ells agrupen un terç de la població del planeta i la riquesa dels països signants equival al 30% del PIB mundial.

És evident que un acord d’aquest calibre suposarà un impacte en el tauler de joc del comerç mundial i, per tant, en les perspectives de creixement del sector exportador català. Ho representa, a més, perquè els mercats que reuneix són també bona part dels prioritaris en la recerca d’oportunitats i noves vendes.

Gràcies al RCEP s’eliminaran el 90% de les barreres aranzelàries. Alhora, s’hi inclouen temes com l’economia digital, la propietat intel·lectual i l’homogeneïtzació de les regles administratives. El 65% dels serveis també quedaran sense restriccions comercials i els estrangers podran adquirir més participacions.

Aquest moviment representa una jugada estratègica de la Xina en la seva ambició d’influir en l’economia mundial. De fet, és la seva estrena en un acord d’aquestes característiques i li permet aïllar una mica més els Estats Units. Ho fa en aprofitar la seva retirada del Tractat Transpacífic, promoguda per Donald Trump, que així desfeia els passos iniciats per Barack Obama.

La idea d’Obama anava en la direcció d’assegurar la relació comercial amb les economies amb millors perspectives de creixement futur. Un propòsit que les tendències proteccionistes de Trump han aturat i del qual la Xina s’ha beneficiat per consolidar les seves ambicions geopolítiques a la regió.
Aquest acord, a més, encara podria multiplicar el seu potencial si finalment hi incorpora l’Índia. Tot i ser present a les negociacions, les diferències en el sector agrícola han evitat de moment la seva signatura, però la porta es manté oberta.

Sens dubte, el RCEP també planteja interrogants pel que fa al posicionament de tots els seus integrants en relació amb qüestions com els drets laborals o les normatives que afecten el medi ambient. En qualsevol cas, i a l’espera d’anar definint tots els seus detalls, evidencia dues grans tendències de fons.

En primer lloc, una de geopolítica que reforça el rol de la Xina com a contrapès dels Estats Units. El proteccionisme de Trump ha donat via lliure a l’expansió de la influència xinesa en la regió que més creix a dia d’avui i que més bones perspectives té en el futur immediat.

Alhora, es consolida la regionalització del comerç internacional. Al contrari del que suggereixen algunes opinions, no ens trobem en un procés de reversió de la globalització, sinó en un avenç cap a un sistema multilateral on el pes recau en els blocs regionals.

L’altra gran tendència de fons que demostra el RCEP és la indubtable importància dels països emergents en el continent asiàtic. No en va, 6 dels 10 països prioritaris per a les exportacions catalanes que assenyala l’índex d’intensitat exportadora de Catalunya elaborat per ACCIÓ es troben en aquesta regió.

Aquest índex, que compara el comportament de les exportacions catalanes respecte a la mitjana global, posa de manifest la necessitat de les nostres empreses de connectar-se a aquestes economies asiàtiques de major creixement. Aquesta és, sens dubte, l’assignatura pendent des de fa temps del sector exterior català, que ara amb el RCEP trobarà una major competència quan vulgui accedir a aquests mercats.

Tot i així, en la línia del rol creixent que tenen els blocs regionals, les empreses catalanes continuen tenint l’avantatge de formar part d’un bloc potent com el que representa la UE. De fet, en els últims anys ja ha estat signant acords de lliure comerç amb la majoria d’aquestes economies, com el Japó, Austràlia, Singapur o el Vietnam.

Les empreses catalanes han d’aprofitar els tractats que està signant la UE amb aquests països per connectar-se a les economies amb millors perspectives de creixement. Ho poden fer, per exemple, a través de la Xarxa d’Oficines Exteriors d’ACCIÓ, que tal com hem vist en la Setmana de la Internacionalització 2020 segueixen sent la millor manera d’estar a prop de socis i clients en un moment en què la mobilitat continua restringida.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *