Suplement

Alegria interior

  • Compartir

Ull màgic

Jordi Soler
15 de juliol de 2021

Tots sabem que agafar un llibre i llegir-lo per segona vegada al cap d’uns anys ens pot sorprendre i al mateix temps oferir-nos una visió ben diferent de la primera lectura. En aquest cas, però, no em refereixo a un llibre convencional sinó a un exemplar de l’Ull màgic, que fa molts anys que volta per casa. Si haig de ser franc no sé ni com va arribar-hi, però sí que recordo que el primer cop que va arribar a les meves mans, el vaig obrir i vaig intentar, sense gaire èxit, captar les imatges en 3D que amaguen les làmines estereogràfiques del seu interior. Aquestes imatges en color, indesxifrables, resulta que si les acostes a una distància apropiada dels ulls, les vas separant lentament i guardes el punt focal en un lloc concret, pots aconseguir veure una forma retallada i en tres dimensions en el seu interior.

Ja us podeu imaginar que al no ser capaç de veure res l’experiència va durar molt poca estona, i el llibre, de nou en nou, va quedar en un prestatge descansant durant una bona pila d’anys.

Sigui per curiositat, sigui per fer un exercici visual o sigui per acontentar el meu ego, el cas és que no fa pas massa temps vaig donar una segona oportunitat a aquell recull d’imatges màgiques. Aquest cop, però, la forma oculta sí que va aparèixer i és curiós que a partir de la primera imatge desxifrada la resta ja van anar apareixent amb molta facilitat. En aquest punt de consciència visual em va cridar l’atenció que mentre estava lleugerament desenfocat podia veure la imatge de forma clara mentre que si intentava enfocar el dibuix de la làmina de paper la forma tridimensional s’esvaïa.

Aquest simple exercici no deixa de ser un joc que aconsello fer en solitari. No hi ha res més decebedor que veure que tothom al teu voltant sap trobar les figures i tu no veus res més que gargots i imatges esborronades. Bromes a part, l’autèntic aprenentatge que jo en vaig treure en l’àmbit personal és el fet que en determinades ocasions és millor el “no fer” que no pas el “forçar una situació”. La impaciència o els nervis per obtenir un resultat no ens ajuden i que les coses arriben sense esforç i quan estem preparats per acollir-les.

Mirar el dibuix estereogràfic amb insistència no ens mostra el seu secret, en canvi si ens relaxem i separem lleugerament el punt focal arriba la màgia. Si apliquem aquest principi a totes les situacions de la nostra vida que es resisteixen més del compte és molt probable que aconseguim el nostre propòsit abans i el desgast d’energia sigui molt inferior. Només és qüestió de recordar o activar la nostra mirada màgica.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *