Suplement

Llibres

Un viatge iniciàtic

Pere Martí
14 d'agost de 2018

L’Editorial Barcanova recupera, arran del centenari del seu naixement, una de les poques obres juvenils de M. Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991): El malefici de la reina d’Hongria (1982). Es tracta d’una novel·la històrica i d’aventures que té com a protagonista en Macià Oliver, el petit de tres germans d’una rica família de comerciants barcelonina. Un bon dia de setembre de 1798, en Macià ha de deixar la seva vida tranquil·la dedicada a l’estudi, la lectura i la literatura i embarcar-se, a bord de l’Afortunat, per un Mediterrani convuls, com bona part del continent, en busca dels seus dos germans, en Janet i en Martí, desapareguts misteriosament juntament amb les seves naus. Els mitjos secrets familiars, el destí i la perícia del nostramo, el menorquí Pons Pons, el portaran al port de Fiume, on tot indica que resideix la misteriosa reina d’Hongria. L’hi trobarà i li canviarà la vida, com l’havia canviada anteriorment als seus germans i a tants d’altres viatgers que havien arribat al port i a les possessions d’un personatge enigmàtic i encisador, com tants d’altres dels mites i de les llegendes de tots els temps.

La M. Aurèlia Capmany, com a bona coneixedora de la cultura popular (recordem, si més no, que era filla d’Aureli Capmany i neta de Sebastià Farners, tots dos reconeguts estudiosos del folklore), amb les aventures d’en Macià Oliver fa una aposta clara per l’actualització dels gèneres tradicionals, en aquest cas especialment de la rondalla. I val a dir que se’n surt, que la novel·la esdevé un viatge iniciàtic en tota regla en què el protagonista, més per l’enginy, la convicció i els valors morals que el caracteritzen que no pas per la força bruta o de les armes, va assolint tots els seus objectius i pot retornar a casa vencedor, com tants i tants herois de la rondallística tradicional. Val a dir que, malgrat el gènere i algunes situacions que ratllen la fantasia, la novel·la té una base realista important, fruit en bona part de la documentació exhaustiva que demostra dominar l’autora, tant pel que fa a la vida i els costums de la Barcelona de finals del segle XVIII com, sobretot, pel que fa al món mariner, el lèxic del qual és una de les riqueses de la novel·la. Una bona aproximació a l’autora de Feliçment, jo sóc una dona (1969), tant per a joves com per als qui ja no ho som tant.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *