Suplement

Alegria interior

Una música per a cada instant

Toni Juclà
2 d'agost de 2019

Comencen els dies merescuts de descans, les vacances d’estiu. Els dies necessaris per baixar el ritme d’activitats diàries, per carregar les piles per a una nova temporada. I què millor que gaudir de llargues hores a l’aire lliure, de la tranquil·litat de saber que no hem de fer res, de les mil i una coses que es fan arreu del territori, com són les festes majors i els festivals artístics. Tots amb la música d’acompanyament. Perquè en el nostre record d’estius passats hi tenim una música que ens hi porta. Els humans hem estat lligats a la música des de fa milions d’anys, un lligam amb la cosa desconeguda, una unió amb la comunitat i amb l’agraïment del que ha passat. Per què la música ens endinsa en el record? Per què necessitem escoltar música en moments de disbauxa? Per què molts artistes vesteixen les seves actuacions amb música?

No sé les respostes a aquestes preguntes, i no sé si només tenen una resposta. Però després de veure l’actuació d’un beatbox al festival d’Art Tot de Sant Hipòlit de Voltregà (per cert, trenco una llança a favor d’aquests humils festivals, de petit format que ens apropen a conèixer artistes que fan meravellés del no-res), doncs això, després de veure l’espectacle d’aquest virtuós dels sons produïts amb el seu cos, concretament amb l’aparell fonador, puc entreveure les respostes. L’espectacle incloïa la història de l’origen d’aquella especialitat i el moviment social que s’hi vincula. Se situa a Nova York, als anys 70 del segle passat. La concepció clàssica del hip-hop se centra en l’existència de quatre aspectes o “pilars” de la cultura: el rap, el DJ, el breakdancing i el graffiti. Hi ha qui dona la mateixa importància a altres pilars com el beatboxing, l’activisme polític, el disseny de roba o el de complements. Doncs crec que vivim la música a través d’unes necessitats socials i culturals d’una comunitat, per expressar el que vivim a través de la música que creem i escoltem.

Per això en cada moment hi ha una música per sentir, un seguit de sons que ens porten a gaudir del camí recorregut. És com l’oli i la sal, necessaris per fer una bona amanida, és com la salsa que amoroseix una bona carn. És l’expressió de les emocions. Si estic trist, escolto cançons nostàlgiques; si estic oprimit, música reivindicativa, i si participo en una festa, espero escoltar unes melodies alegres. Per a mi és això, la música, un potenciador d’allò que visc. Per això molta gent es connecta a un reproductor durant una caminada, durant la jornada de treball o quan està descansant. Per connectar els sentits amb l’essència, per endinsar-se cap al seu ésser. Per buscar la pau que el condueix a allò que és realment.
I què millor que escoltar la música de la natura, els sons naturals que et porten a gaudir del silenci espiritual.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *