Suplement

Alegria interior

Viatge a través dels sentits

Jordi Soler
26 d'abril de 2018

Els éssers humans som viatgers de mena, ho portem de sèrie a la nostra neurologia. Abans de rentar-nos les dents a primera hora del matí ja hem realitzat un bon grapat d’excursions mentals. Són petites fugides en el temps que en alguns casos ens traslladen a esdeveniments passats i en d’altres a pressuposicions futures. Una cançó, una olor, un vell gronxador o un simple comentari poden ser suficients per traslladar-nos a un instant de la nostra existència on vam poder escoltar, veure o sentir una experiència prou intensa dins nostre per deixar-nos un registre del moment viscut.

Quan escolto Eye in the Sky d’Alan Parsons Project no ho puc evitar, automàticament em trasllado a la meva adolescència, on el meu radiocasset era el meu amic inseparable i la primera cinta que vaig rebre tenia l’Ull d’Horus imprès sobre un fons verd. Escoltar qualsevol peça d’aquest àlbum m’activa un munt d’imatges, sons i sensacions que trenta-cinc anys de la meva vida no han aconseguit esborrar de la meva memòria. Ara, un arxiu Mp3 substitueix aquella vella cinta, però la màgia que transmet aquesta música dins meu m’envia instantàniament al moment en què la vaig escoltar per primera vegada.

La Programació Neurolingüística ens parla dels nostres sistemes representacionals. Ens diu que percebem les coses que ens envolten a través dels nostres sentits. Els uns potenciem més les imatges que veiem; d’altres, els sons que escoltem, i un tercer grup, les sensacions que experimentem dins el nostre cos. D’alguna manera, la majoria de nosaltres tenim un d’aquests tres sistemes, el visual, l’auditiu o el cinestèsic, més desenvolupat que els altres dos. Per saber en què centrem més l’atenció i quina és la manera predilecta d’enregistrar les nostres experiències no cal anar amb cap especialista en la matèria, només cal que escoltem les paraules que fem servir. Si ens enfoquem cap al vocabulari que utilitzem quan expliquem alguna cosa ràpidament detectarem si predomina la paraula veig, la paraula escolto o la paraula sento.

Dedicant atenció a aquest simple mecanisme podem entendre per què uns determinats estímuls ens traslladen tan fàcilment. Com puc entendre si no que cada vegada que escolto Eye in the Sky em ve la imatge de la Collada de Toses; en canvi, cada vegada que baixo la Collada de Toses no em ve el record de la música. La música em connecta amb les imatges dels primers moments que la vaig escoltar el dia que la vaig anar a comprar a Andorra. Ara que soc conscient que tinc molta facilitat per la part visual només cal que activi un estímul, tanqui els ulls i doni per vàlides totes les imatges que em puguin arribar. Durant la vida fem molts viatges imposats i que no ens porten massa enlloc. De tant en tant està bé triar la destinació i gaudir del trajecte. Bon viatge.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *