Suplement

Alegria interior

Wu Wei

Jordi Soler
29 de maig de 2020

Si cerquem el significat d’aquest terme xinès a la Viquipèdia llegirem que “és un concepte important de la filosofia taoista que postula que la forma més encertada d’enfrontar-se a les situacions és no actuar”. De fet, la traducció literal seria ‘no-acció’. Dit això, cal aclarir que en cap cas la pràctica del Wu Wei implica no fer res, deixar que els altres facin la feina o adquirir una actitud passota.

Aquests dies més que mai, sento que aquest plantejament ens pot ser útil si el sabem entendre bé i el sabem aplicar com cal. És innegable que estem travessant una etapa d’incertesa i que les restriccions i limitacions que patim en estar tancats a casa moltes hores sense poder visitar els nostres malalts o abraçar els que estimem poden anar desgastant el nostre estat d’ànim i acabar traient-nos del nostre centre. Directament o indirectament ens toca viure una situació que no podem controlar i que no podem preveure quan i com acabarà, ja que encara és massa aviat per fer pronòstics.

En aquest tipus de situacions ens cal ser aigua, com deia el Bruce Lee. Segons ell, cal que buidem la ment i ens alliberem de les formes. L’aigua flueix i s’adapta a totes les formes però també pot desgastar la roca més dura o impactar amb una força extraordinària. Els ballarins no imposen un moviment al seu cos, simplement es deixen portar per la música.

Vivim en una societat acostumada a la immediatesa, al control, als terminis i a la idea les coses es resolguin d’una manera determinada i això pot suposar una càrrega molt pesada en un context com el que ens toca viure en aquests moments.

La no-acció del Wu Wei ens buida la ment de tot allò que no ens ajuda en el nostre propòsit, ens recorda que navegar a contracorrent és un mal negoci, que no cal encetar batalles absurdes i que si estem plenament atents i centrats ens serà més fàcil saber el què, el quan i l’on.

Deixem de pretendre que les coses siguin d’una manera determinada i obrim-nos al que arribi per tal de respondre de la millor manera possible a les noves situacions. Aquestes noves formes de funcionament no necessàriament impliquen que siguin pitjors que les que hem adoptat en el passat i que ara ja estan caducades, senzillament són les que hi ha i podem triar entre acceptar-les aprofitant la seva part bona o lluitar contra elles eternament amb el desgast que això pot suposar per a nosaltres.

En la majoria de les arts marcials s’ensenya a aprofitar la força de l’oponent en benefici propi. En lloc de parar l’impacte del contrincant, el que es fa és utilitzar la seva inèrcia per desequilibrar-lo i deixar-lo en una posició que ens sigui favorable. Sempre s’actua amb el mínim esforç i moviment possible. L’únic requeriment és ser molt flexible i un alt grau d’atenció i serenitat. Això és Wu Wei.

  • Compartir

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *